Supervivent, un poema de Eduard Ramírez

Eduard Ramírez és un paio encantador. Això diu ell, almenys. Amb l’esperança probable d’introduir el tema entre els continguts del discurs. O en la perspectiva del diàleg, que com ja implica la vostra interlocució, resta encara oberta. D’altra banda, Ramírez Comeig nasqué dignament a la ciutat de València l’any 1972. Més tard, entre bregues i il·lusions rodaires, es llicencià en filosofia per la Universitat de València. A més a més, és germà fundador de la Confraria del Bon Beure, i ha participat d’altres iniciatives associatives. Pel que fa a publicacions, té els poemaris Del renou i del descans (2001) i Trànsits Nord (2005), així com la coordinació del llibre Els estudiants prenem part: associacionisme i voluntariat a la UVEG (2002). També ha estat inclòs en algunes antologies, i col·labora al suplement Posdata (del diari Levante-EMV), les revistes Lletres Valencianes, El Temps, Pensat i fet, Universitar i d’altres.

SUPERVIVENT


Malat com estic de vida
les consciències tranquil-les
no em donen cap garantia,
pitjor amb les envanides
que enceten massa perills;
hui mateix m'esporgaré
sense volença a guarirme.


No serà avui quan assoliré cims
ni saons, però sí cremaré
l'enyor amb les branques malaltisses
i un poc més romandré supervivent.


Hui, m'esporgaré, doncs:
el somni de reviure
avança indiferent
al degoteig de sang.

Eduard Ramírez